La següent feina serà analitzar el canvi climàtic a Catalunya
- Causes
El canvi climàtic a Catalunya és
causat per diversos factors, primer de tot són el CO2 i altres variacions dels
gasos hivernacles. Els principals gasos que es considera que hi contribueixen
són:
- El diòxid de carboni (CO2): a causa
de l’activitat industrial.
- El metà (CH4): es
genera com a resultat de
l’activitat agrícola i ramadera, es genera en el procés de la digestió del
bestiar que s’expulsa en forma gasosa, també per fermentació en els
aiguamolls i les aigües estanyades dels arrossars arreu del planeta.
- L’òxid de nitrogen (N2O),
- El vapor d’aigua,
- L’ozó
- Els halocarbons: els hidrofluorocarburs (HCFC),
els perfluorocarburs (PFC) i l'hexafluorur de sofre (SF6), són
d’origen artificial i de llarga permanència a l’atmosfera.
Aquestes interaccions també poden produir fenòmens com El Niño, que tendeix
a repetir-se entre cada dos a sis anys, variacions en el clima, etc.
El quart factor són les erupcions volcàniques, els volcans un cop es posen en erupció, enviant cendra i gasos
compostos de sofre a l’atmosfera, aquest sofre es barreja amb l’aigua per produir gotetes minúscules d'àcid sulfúric, que
reflecteixen la llum solar de tornada a l’espai. Aquestes erupcions provoquen
un refredament de la temperatura de la Terra durant uns anys.
El segon factor és la circulació
dels oceans, la circulació atmosfèrica
dels corrents oceànics transmeten calor dels tròpics cap als pols. Als pols
l'aigua freda, més densa, s'enfonsa i viatja a través dels oceans cap a zones
més càlides. Gradualment s’escalfa, es torna menys densa i es barreja a la
superfície. Llavors s’enretira cap als pols. Aquest procés pot canviar el clima
regional i també mundial.
 |
Un altre factor és l’efecte dels oceans sobre els
gasos hivernacle, el CO2 de l’atmosfera i dissolt per la superfície dels oceans
arriben a un punt d’equilibri, però aquest equilibri varia degut a canvis en la
circulació dels oceans i a la seva composició química i biològica, aquestes
variacions poden afectar el clima, absorbint CO
2 o alliberant-lo més lentament a l’atmosfera.
El cinquè factor són les variacions solars, aquestes
variacions poden conduir a canvis climàtics com pot ser l’escalfament global.
Per últim, les variacions orbitàries, l’efecte de la rotació del planeta Terra i les
diferències de temperatura entre els oceans i la terra provoquen els moviments
d’aire atmosfèrics.
La coincidència d’una òrbita el·líptica i la
disminució de l’angle d’inclinació provoca que
hi hagi un estiu fred i la neu no es fongui. La persistència de la neu
sobre extensos territoris afavoreix un increment de l’albedo o pèrdua d’energia
cap a l’espai per reflexió i, per tant, la temperatura disminueix. Per altra
banda, el corrent marí del Golf que
arrossega aigües temperades del tròpic al xocar amb l’aire més fred litoral de
les terres septentrionals propicia la condensació de l’aire calent que cau amb
forma de neu sobre la terra ferma.
A Catalunya, en els propers anys (fins el 2020), la temperatura tendirà a augmentar, com ja ho ha fet en els darrers anys, i podria ser 0,5 °C més alta que la mitjana de finals del segle XX.
La reducció de la disponibilitat d’aigua intensificarà la competència aèria entre les plantes, i es veuran afavorides aquelles que tinguin una millor tolerància o capacitat d’evitar l’estrès hídric.
La precipitació podria començar a disminuir (fins a un 10% en mitjana anual), especialment a la primavera i la tardor, i de forma una mica més marcada, a l’àrea del Pirineu. A la meitat del segle XXI, diversos treballs indiquen que la temperatura podria arribar a pujar fins gairebé 2 °C, respecte a la de finals del segle XX. Aquests augments, probablement més alts a l’estiu que a l’hivern, serien generals en tot el territori però menys acusats a les zones litorals.
Les precipitacions, en canvi, no haurien de canviar gaire.
L’índex mitjà de perill d’incendi ha augmentat durant el segle XX.
L’índex climàtic, corresponent al màxim nombre de dies consecutius en un any amb precipitació inferior a 1 mm, o longitud màxima de la ratxa seca; es troba que un 30% de l’àrea de Catalunya ha experimentat un augment de la ratxa seca.
L’augment de temperatures, les noves pautes de precipitacions i altres canvis climàtics estan afectant ja els ecosistemes i els seus organismes, a més de la nostra societat. És ben sabut actualment que l’aparició de la primavera s’ha avançat i l’arribada de l’hivern s’ha retardat.
Hi ha una disminució en el nombre de tempestes fortes, mentre que hi ha un augment en el nombre de tempestes moderades. La durada mitjana de les tempestes moderades a la costa espanyola de la Mediterrània es manté relativament constant, mentre que el valor corresponent per a tempestes fortes ha mostrat una tendència creixent.
Els canvis en la composició d’espècies de les comunitats vegetals, animals i microbianes han estat acompanyats per nombrosos canvis funcionals, com minves de l’activitat enzimàtica del sòl, del reciclatge de nutrients, del fòsfor acumulat als teixits vegetals als boscos i de l’absorció de CO2.
En aquest sentit s’ha apuntat un avançament en el creixement, la floració i la fructificació i un retràs en la caiguda de les fulles a l’entrada de l’hivern. A Catalunya ja s’han detectat canvis fenològics en algunes espècies. S’ha observat un avançament el la sortida de les fulles d’algunes espècies d’arbres i també un avançament d'afloració i fructificació, d’uns 10 dies abans, que fa 30 anys.
S’ha vist una disminució de la riquesa d’espècies dels matollars.
Els impactes previsibles sobre les plantes afectaran per tant als processos demogràfics i ecològics, com són: productivitat, creixement, composició química i genètica, nutrició, fenologia, polinització, dispersió, germinació, reclutament, mortalitat i interaccions entre espècies.
- Efectes i conseqüències sobre el nostre clima, flora i fauna
A Catalunya, en els propers anys (fins el 2020), la temperatura tendirà a augmentar, com ja ho ha fet en els darrers anys, i podria ser 0,5 °C més alta que la mitjana de finals del segle XX.
La reducció de la disponibilitat d’aigua intensificarà la competència aèria entre les plantes, i es veuran afavorides aquelles que tinguin una millor tolerància o capacitat d’evitar l’estrès hídric.
La precipitació podria començar a disminuir (fins a un 10% en mitjana anual), especialment a la primavera i la tardor, i de forma una mica més marcada, a l’àrea del Pirineu. A la meitat del segle XXI, diversos treballs indiquen que la temperatura podria arribar a pujar fins gairebé 2 °C, respecte a la de finals del segle XX. Aquests augments, probablement més alts a l’estiu que a l’hivern, serien generals en tot el territori però menys acusats a les zones litorals.
Les precipitacions, en canvi, no haurien de canviar gaire.
L’índex mitjà de perill d’incendi ha augmentat durant el segle XX.
L’índex climàtic, corresponent al màxim nombre de dies consecutius en un any amb precipitació inferior a 1 mm, o longitud màxima de la ratxa seca; es troba que un 30% de l’àrea de Catalunya ha experimentat un augment de la ratxa seca.
L’augment de temperatures, les noves pautes de precipitacions i altres canvis climàtics estan afectant ja els ecosistemes i els seus organismes, a més de la nostra societat. És ben sabut actualment que l’aparició de la primavera s’ha avançat i l’arribada de l’hivern s’ha retardat.
Hi ha una disminució en el nombre de tempestes fortes, mentre que hi ha un augment en el nombre de tempestes moderades. La durada mitjana de les tempestes moderades a la costa espanyola de la Mediterrània es manté relativament constant, mentre que el valor corresponent per a tempestes fortes ha mostrat una tendència creixent.
Els canvis en la composició d’espècies de les comunitats vegetals, animals i microbianes han estat acompanyats per nombrosos canvis funcionals, com minves de l’activitat enzimàtica del sòl, del reciclatge de nutrients, del fòsfor acumulat als teixits vegetals als boscos i de l’absorció de CO2.
En aquest sentit s’ha apuntat un avançament en el creixement, la floració i la fructificació i un retràs en la caiguda de les fulles a l’entrada de l’hivern. A Catalunya ja s’han detectat canvis fenològics en algunes espècies. S’ha observat un avançament el la sortida de les fulles d’algunes espècies d’arbres i també un avançament d'afloració i fructificació, d’uns 10 dies abans, que fa 30 anys.
S’ha vist una disminució de la riquesa d’espècies dels matollars.
Els impactes previsibles sobre les plantes afectaran per tant als processos demogràfics i ecològics, com són: productivitat, creixement, composició química i genètica, nutrició, fenologia, polinització, dispersió, germinació, reclutament, mortalitat i interaccions entre espècies.
Els efectes sobre els ecosistemes de la Mediterrània ja s’han deixat veure per mitjà d’una tropicalització de les espècies d’algues, d’invertebrats i de vertebrats, i amb l’afavoriment de les espècies més termòfiles respecte a les més pròpies de mars temperades.
El 80 per cent dels ocells i insectes han mostrat canvis en el paràmetre biològic: diferències en el principi i final de l'època de cria, canvis en les pautes de migració, canvis en la distribució de plantes i animals i canvis en la mida dels cossos. El 20 per cent restant no ha mostrat canvis.
En
primer lloc pel que fa al bon ús de l'aigua podríem:
En
segon lloc, pel que fa el bon ús de l'energia podríem:
En
tercer lloc, accions que podem fer per millorar el confort a casa
podríem:
.jpg)
Idees
i solucions
Nosaltres,
les persones, podem fer accions a nivell personal que afavoreixi al
canvi climàtic, és a dir, nosaltres tenim a les nostres mans un
seguit de solucions que podem fer servir, per tal d'acabar amb el
canvi climàtic o por fer que disminueixi.
En
primer lloc pel que fa al bon ús de l'aigua podríem:- No mal tractar l'aigua.Per exemple, NO banyar-nos, sinó dutxar-nos, estalviem molta aigua en aquest petit gest. Deixar els grifos ben tancats, per tal de no malgastar l'aigua2. No contaminar-la.És important no utilitzar productes com lleixius, salfumants ja que aquests impedeixen els processos biològics de depuració de l'aigua.
En
segon lloc, pel que fa el bon ús de l'energia podríem:- Aprofitar l'energia
- Utilitzar bombetes de baix consum
- Trobar la manera de obtenir l'electricitat per mitjà de recursos poc o gens contaminants tals com l'aire, les marees, vent...
En
tercer lloc, accions que podem fer per millorar el confort a casa
podríem:- Aprofitar la llum del dia i no encendre el llum mentre hi hagi claredat.
- Ventilar la casa.
- Regular la calefacció i la refrigeració.
En
quart lloc, pel que fa el bon ús dels electrodomèstics podríem:
Quan
sigui possible, estalviar energia.- Tancar els llums, televisió... si no són necessaris.
- Aprofitar la llum natural.
- Regular l'ús de calefacció i aire acondicionat.
- Utilitzar electrodomèstics eficients de classe A.
.jpg)
En
cinquè lloc, accions que podem fer per la gestió dels residus:
- Saber quan és la recollida selectiva.
- Utilitzar correctament els contenidors selectius.
- Reutilitzar als punts verds.
Pel que fa al nostre desplaçament, podríem:
- Utilitzar les bicicletes o anar a peu per tal de no contaminar.
- Utilitzar el transport públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada